PAUTES D'ACTUACIÓ
​
-
Pregunta-li directament; dis-li que estàs preocupat i que l'ajudaràs siga quin siga el problema. Preneu-vos temps per a sentar-vos i parlar amb tranquil.litat.
​
-
Anima'l a parlar i a que t'explique tot el que ha passat (qui són els implicats, què ha fet ell, aon estaven, qui ho ha vist i a qui li ho ha contat, si ha passat altres voltes). Escolta'l amb atenció i dona-li el teu suport.
​
-
Evalúa la gravetat de la situació i reacciona amb calma. Tranquilisa'l i transmet-li que estàs 100% del seu costat. Explíca-li que els insults i l'exclusió social també són maltractament.
​
-
Fes-li veure que la situació no és culpa d'ell/a i que NO HI HA RES DE MAL EN ELL/A QUE JUSTIFIQUE LA SITUACIÓ.
​
-
No li prometes que ho mantindràs en secret pero dis-li que no faràs res sense consultar-li-ho prèviament.
​
-
Explíca-li que la millor manera de fer-li front als acosadors és no fent-lis cas i no reaccionar a les provocacions. Si el acosador no consigueix cap resporta, s'aburreix i se'n va.
​
-
Penseu junts en com afrontar les situacions de maltractament a les que està sent sotmés i en respostes per als atacs més freqüents. Practiqueu tècniques d'assertivitat: dir NO o PROU amb seguretat i eixir-se'n de la situació.
​
-
Ajuda'l a minimitzar les oportunitats de maltractament: no quedar-se sol, encara no estiga amb amics (estar en grup sempre és més segur), no dur objetes valiosos al Institut, no quedar-se l'últim en eixir de classe o del Institut, demanar al/la professora sentar-se en una taula lluny dels acosadors, fer el camí de anada i de tornada al Institut acompanyat de companys, de vosté mateix, en cotxe...
​
-
Fes-li sentir volgut i acompanyat. Reforça la seua autoestima valorant quan consegueix alguna cosa o es comporta adequadament amb comentaris positius (dóna-li oportunitats per a comportar-se bé).
​
-
Penseu en distintes formes per a fer amics: apuntar-se a alguna activitat extraescolar d'equip (futbol, handbol, banda de música, cant coral...) convidar a amics a casa, apuntar-lo a campaments...
​
-
Demana una entrevista amb el/la orientador/a del centre. Pot ser que desconega la situació o que tinga altres versions de la mateixa. Informa'l de tot el que saps.
​
​
El que no he de fer...
​
-
No t'enfrentes directament amb els pares dels agressors. És el centre qui ha de contactar amb ells i encarregar-se de dur a terme les accions protocolaries establertes.
​
-
No utilitzes la violència contra els agressors. Són menors d'edat i constitueïx un delicte.
​
-
No tractes de ressoldre el problema per la teua banda. Lúnica forma de combatir el maltractament és entre tots els que estàn implicats al centre: alumnes, pares, professors...
​
-
No li digues al teu fill/a que ho intente solucionar per sí mateix. Necessita el teu suport.​
​
​
​
​
Què puc fer si crec que el meu fill està patint bullying?
Cóm saber si el meu fill està sent víctima de bullying?
​
És molt freqüent que les víctimes de bullying no ho comuniquen a ningú, bé per vergonya o bé per por a empitjorar la situació. En altres casos, no ho diuen perquè no creuen que allò que els està passant siga maltractament, ja que associen el bullying al maltractament físic exclusivament, i no pensen que l'exclusió social o les agressions verbals, tot i que no deixen marques visibles, són també maltractament.
No obstant això, qualsevol víctima de maltractament (físic, psicològic o social) manifesta el malestar d'una forma o altra. Ací nomenem alguns signes externs que ens poden ajudar a adonar-nos de que alguna cosa passa:
​
- Canvi d'hàbits: no vol anar a l'Institut, no ix amb els amics, canvia la ruta fins a l'Institut, es tanca a la seua habitació...
- Somatitzacions: presenta mal de cap, mal de panxa....es troba mal.
- Alteracions de la son
- Alteracions de la gana
- Disminució del rendiment escolar i/o canvis d'actitud cap a les tasques escolars
- Canvis actitudinals: està irritable, canvia l'humor ràpidament, es mostra més introvertit, està angustiat o trist, amenaça o agredeix a germans o xiquets més menuts...
- Nega que li passe res i posa excuses per a justificar alguns canvis en el comportament.
​
* No hi ha un signe únic que indique que el nostre fill està sent acosat; cada pare/mare coneix al seu fill/a i cóm expressa el seu malestar.
​
Si teniu sospites, podeu contestar a un registre d'observació de conductes per tal d'assegurar-vos. Podeu descarregar-lo al vostre ordinador prement el següent botó:
​
​
​
Collell, J. y Escudé, C. (2004). El maltrato entre alumnos/as (Bullying). Guía para las familias.
​
KiVa, programa finlandés anti acoso escolar. Embajada de Finlandia, Instituto Iberoamericano de Finlandia. Turun Yliopisto University of Turku.
​
Guía de actuación en los centros educativos ante el maltrato entre iguales / [autor, Inspección Educativa]. – 1ª ed. – Vitoria-Gasteiz: Eusko Jaurlaritzaren Argitalpen Zerbitzu Nagusia = Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, 2007
​
Las relaciones entre familia y escuela. Experiencias y buenas prácticas (2015). XXIII Encuentro de Consejos Escolares Autonómicos y del Estado. Documento Base.
​
Sullivan, K. (2005). Bullying en la enseñanza secundaria. El acoso escolar: cómo se presenta y cómo afrontarlo. Barcelona: Ediciones Ceac.
​