PAUTES D'ACTUACIÓ
-
Pregunta-li directament; dis-li que estàs preocupat i que l'ajudaràs siga quin siga el problema. Preneu-vos temps per a sentar-vos i parlar amb tranquil.litat.
-
Anima'l a parlar i a que t'explique tot el que ha passat (qui són els implicats, què ha fet ell, aon estaven, qui ho ha vist i a qui li ho ha contat, si ha passat altres voltes). Escolta'l amb atenció i dona-li el teu suport.
-
Evalúa la gravetat de la situació i reacciona amb calma. Tranquilisa'l i transmet-li que estàs 100% del seu costat. Explíca-li que els insults i l'exclusió social també són maltractament.
-
Fes-li veure que la situació no és culpa d'ell/a i que NO HI HA RES DE MAL EN ELL/A QUE JUSTIFIQUE LA SITUACIÓ.
-
No li prometes que ho mantindràs en secret pero dis-li que no faràs res sense consultar-li-ho prèviament.
-
Explíca-li que la millor manera de fer-li front als acosadors és no fent-lis cas i no reaccionar a les provocacions. Si el acosador no consigueix cap resporta, s'aburreix i se'n va.
-
Penseu junts en com afrontar les situacions de maltractament a les que està sent sotmés i en respostes per als atacs més freqüents. Practiqueu tècniques d'assertivitat: dir NO o PROU amb seguretat i eixir-se'n de la situació.
-
Ajuda'l a minimitzar les oportunitats de maltractament: no quedar-se sol, encara no estiga amb amics (estar en grup sempre és més segur), no dur objetes valiosos al Institut, no quedar-se l'últim en eixir de classe o del Institut, demanar al/la professora sentar-se en una taula lluny dels acosadors, fer el camí de anada i de tornada al Institut acompanyat de companys, de vosté mateix, en cotxe...
-
Fes-li sentir volgut i acompanyat. Reforça la seua autoestima valorant quan consegueix alguna cosa o es comporta adequadament amb comentaris positius (dóna-li oportunitats per a comportar-se bé).
-
Penseu en distintes formes per a fer amics: apuntar-se a alguna activitat extraescolar d'equip (futbol, handbol, banda de música, cant coral...) convidar a amics a casa, apuntar-lo a campaments...
-
Demana una entrevista amb el/la orientador/a del centre. Pot ser que desconega la situació o que tinga altres versions de la mateixa. Informa'l de tot el que saps.
El que no he de fer...
-
No t'enfrentes directament amb els pares dels agressors. És el centre qui ha de contactar amb ells i encarregar-se de dur a terme les accions protocolaries establertes.
-
No utilitzes la violència contra els agressors. Són menors d'edat i constitueïx un delicte.
-
No tractes de ressoldre el problema per la teua banda. Lúnica forma de combatir el maltractament és entre tots els que estàn implicats al centre: alumnes, pares, professors...
-
No li digues al teu fill/a que ho intente solucionar per sí mateix. Necessita el teu suport.
Què puc fer si crec que el meu fill està patint bullying?
Cóm saber si el meu fill està sent víctima de bullying?
És molt freqüent que les víctimes de bullying no ho comuniquen a ningú, bé per vergonya o bé per por a empitjorar la situació. En altres casos, no ho diuen perquè no creuen que allò que els està passant siga maltractament, ja que associen el bullying al maltractament físic exclusivament, i no pensen que l'exclusió social o les agressions verbals, tot i que no deixen marques visibles, són també maltractament.
No obstant això, qualsevol víctima de maltractament (físic, psicològic o social) manifesta el malestar d'una forma o altra. Ací nomenem alguns signes externs que ens poden ajudar a adonar-nos de que alguna cosa passa:
- Canvi d'hàbits: no vol anar a l'Institut, no ix amb els amics, canvia la ruta fins a l'Institut, es tanca a la seua habitació...
- Somatitzacions: presenta mal de cap, mal de panxa....es troba mal.
- Alteracions de la son
- Alteracions de la gana
- Disminució del rendiment escolar i/o canvis d'actitud cap a les tasques escolars
- Canvis actitudinals: està irritable, canvia l'humor ràpidament, es mostra més introvertit, està angustiat o trist, amenaça o agredeix a germans o xiquets més menuts...
- Nega que li passe res i posa excuses per a justificar alguns canvis en el comportament.
* No hi ha un signe únic que indique que el nostre fill està sent acosat; cada pare/mare coneix al seu fill/a i cóm expressa el seu malestar.
Si teniu sospites, podeu contestar a un registre d'observació de conductes per tal d'assegurar-vos. Podeu descarregar-lo al vostre ordinador prement el següent botó:
Collell, J. y Escudé, C. (2004). El maltrato entre alumnos/as (Bullying). Guía para las familias.
KiVa, programa finlandés anti acoso escolar. Embajada de Finlandia, Instituto Iberoamericano de Finlandia. Turun Yliopisto University of Turku.
Guía de actuación en los centros educativos ante el maltrato entre iguales / [autor, Inspección Educativa]. – 1ª ed. – Vitoria-Gasteiz: Eusko Jaurlaritzaren Argitalpen Zerbitzu Nagusia = Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, 2007
Las relaciones entre familia y escuela. Experiencias y buenas prácticas (2015). XXIII Encuentro de Consejos Escolares Autonómicos y del Estado. Documento Base.
Sullivan, K. (2005). Bullying en la enseñanza secundaria. El acoso escolar: cómo se presenta y cómo afrontarlo. Barcelona: Ediciones Ceac.