PAUTES D'ACTUACIÓ
​
El fet de pensar que el nostre fill està acosant a algú no és grat per a cap pare/mare i pot provocar-nos sentiments de enuig, tristesa i dubte. Açò és normal, però abans de fer res val la pena parar-nos a pensar cóm anem a actuar i què és el millor per al nostre fill/a. Que el nostre fill/a estiga comportant-se malament no vol dir que siga un mal xic/a, però sí que necessita la nostra ajuda per a canviar eixes conductes.
A continuació es descriuen algunes pautes per a saber com manejar aquesta situació:
​
-
Averigüa exactament què es el que està passant i quin és el paper del teu fill en la situació (es el acosador principal, un ajudant d'aquest, o algú que alienta al acosador?). Explíca-li que els insults i l'exclusió social també són maltractament.
​
-
Reacciona amb calma (no s'altere i munte en còlera). Pregunta-li per què ho fa, si hi ha quelcom que el preocupa i si ha particpat en altres ocasions en situacions similars.
​
-
No el juzgues ni el critiques, però tampoc acceptes explicacions com 'era de broma', 'és culpa seua' o 'es un exagerat'. Deixa-li clar que NO ACCEPTES AQUEST TIPUS DE CONDUCTES.
​
-
Explíca-li lo injust que és per a aquesta persona i lo infeliç que està sent. Insiteix en el fet que no hi ha res que justifique el maltractament.
​
-
Dis-li que és una situació greu i que si continua pot empijorar molt, tant per a la víctima com per a ell (i els seus companys).
​
-
Fes-li sentir que el vols i que el que no t'agrada és aquest comportament, no ell.
​
-
Dis-li que saps que ell no vol ferir a ningú i que estàs segur/a de que pot canviar aquest comportament. Que tu l'ajudaràs.
​
-
Ensenya-li a respectar a les persones i acceptar les diferències.
​
-
Explíca-li que la violència no es una forma intel.ligent de ressoldre els conflictes. Explíca-li la diferència entre la agressivitat i la assertivitat (fer valdre els nostres drets sense endur-nos'en per davant els drets dels altres).
​
-
Ensenya-li a reaccionar de manera no agressiva en les situacions que el molesten i dema-li que quan veja que perd el control, s'aparte de la situació. Practiqueu a casa.
​
-
Penseu junts en formes de controlar la ira i en què pot fer per a compensar a la víctima, com fer-li un somriure o saludar-la.
​
-
Dis-li que si persisteix el seu comportament hi hauràn conseqüències negatives. Els càstigs no tenen que ser físics.
​
-
Mantin-te informat diàriament del que fa el seu fill, aon està, amb qui.
​
-
Dóna-li oportunitats per a comportar-se bé i valora-ho amb comentaris positius.
​
-
Reforça qualsevol pas que done en posar fi a la situació.
​
-
Si els companys el provoquen, aconselleu-li que no caiga en la trampa i que responga de manera assertiva. També es pot valorar apuntar-lo en activitats extraescolars per a ajudar-lo a fer nous amics.
​
-
Comunica la situació al Departament d'Orientació del centre i explica tot el que saps.
​
Què puc fer si crec que el meu fill/a està sent agressiu amb altres?
​
Collell, J. y Escudé, C. (2004). El maltrato entre alumnos/as (Bullying). Guía para las familias.
​
KiVa, programa finlandés anti acoso escolar. Embajada de Finlandia, Instituto Iberoamericano de Finlandia. Turun Yliopisto University of Turku.
​
Guía de actuación en los centros educativos ante el maltrato entre iguales / [autor, Inspección Educativa]. – 1ª ed. – Vitoria-Gasteiz: Eusko Jaurlaritzaren Argitalpen Zerbitzu Nagusia = Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, 2007
​
Las relaciones entre familia y escuela. Experiencias y buenas prácticas (2015). XXIII Encuentro de Consejos Escolares Autonómicos y del Estado. Documento Base.
​
Sullivan, K. (2005). Bullying en la enseñanza secundaria. El acoso escolar: cómo se presenta y cómo afrontarlo. Barcelona: Ediciones Ceac.
​