

PAUTES D'ACTUACIÓ
El fet de pensar que el nostre fill està acosant a algú no és grat per a cap pare/mare i pot provocar-nos sentiments de enuig, tristesa i dubte. Açò és normal, però abans de fer res val la pena parar-nos a pensar cóm anem a actuar i què és el millor per al nostre fill/a. Que el nostre fill/a estiga comportant-se malament no vol dir que siga un mal xic/a, però sí que necessita la nostra ajuda per a canviar eixes conductes.
A continuació es descriuen algunes pautes per a saber com manejar aquesta situació:
-
Averigüa exactament què es el que està passant i quin és el paper del teu fill en la situació (es el acosador principal, un ajudant d'aquest, o algú que alienta al acosador?). Explíca-li que els insults i l'exclusió social també són maltractament.
-
Reacciona amb calma (no s'altere i munte en còlera). Pregunta-li per què ho fa, si hi ha quelcom que el preocupa i si ha particpat en altres ocasions en situacions similars.
-
No el juzgues ni el critiques, però tampoc acceptes explicacions com 'era de broma', 'és culpa seua' o 'es un exagerat'. Deixa-li clar que NO ACCEPTES AQUEST TIPUS DE CONDUCTES.
-
Explíca-li lo injust que és per a aquesta persona i lo infeliç que està sent. Insiteix en el fet que no hi ha res que justifique el maltractament.
-
Dis-li que és una situació greu i que si continua pot empijorar molt, tant per a la víctima com per a ell (i els seus companys).
-
Fes-li sentir que el vols i que el que no t'agrada és aquest comportament, no ell.
-
Dis-li que saps que ell no vol ferir a ningú i que estàs segur/a de que pot canviar aquest comportament. Que tu l'ajudaràs.
-
Ensenya-li a respectar a les persones i acceptar les diferències.
-
Explíca-li que la violència no es una forma intel.ligent de ressoldre els conflictes. Explíca-li la diferència entre la agressivitat i la assertivitat (fer valdre els nostres drets sense endur-nos'en per davant els drets dels altres).
-
Ensenya-li a reaccionar de manera no agressiva en les situacions que el molesten i dema-li que quan veja que perd el control, s'aparte de la situació. Practiqueu a casa.
-
Penseu junts en formes de controlar la ira i en què pot fer per a compensar a la víctima, com fer-li un somriure o saludar-la.
-
Dis-li que si persisteix el seu comportament hi hauràn conseqüències negatives. Els càstigs no tenen que ser físics.
-
Mantin-te informat diàriament del que fa el seu fill, aon està, amb qui.
-
Dóna-li oportunitats per a comportar-se bé i valora-ho amb comentaris positius.
-
Reforça qualsevol pas que done en posar fi a la situació.
-
Si els companys el provoquen, aconselleu-li que no caiga en la trampa i que responga de manera assertiva. També es pot valorar apuntar-lo en activitats extraescolars per a ajudar-lo a fer nous amics.
-
Comunica la situació al Departament d'Orientació del centre i explica tot el que saps.



Què puc fer si crec que el meu fill/a està sent agressiu amb altres?
Collell, J. y Escudé, C. (2004). El maltrato entre alumnos/as (Bullying). Guía para las familias.
KiVa, programa finlandés anti acoso escolar. Embajada de Finlandia, Instituto Iberoamericano de Finlandia. Turun Yliopisto University of Turku.
Guía de actuación en los centros educativos ante el maltrato entre iguales / [autor, Inspección Educativa]. – 1ª ed. – Vitoria-Gasteiz: Eusko Jaurlaritzaren Argitalpen Zerbitzu Nagusia = Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, 2007
Las relaciones entre familia y escuela. Experiencias y buenas prácticas (2015). XXIII Encuentro de Consejos Escolares Autonómicos y del Estado. Documento Base.
Sullivan, K. (2005). Bullying en la enseñanza secundaria. El acoso escolar: cómo se presenta y cómo afrontarlo. Barcelona: Ediciones Ceac.